La nostra ultima setmana!

Desprès de les sortides del cap de setmana i una setmana sense poder fer cap entrada per falta de connexió, en posem dos de seguides. Una per explicar-vos el que vam fer la setmana passada i una explicant que hem fet aquesta. 

Vam aprofitar al màxim les hores d’aquest cap de setmana per poder veure i conèixer uns quants racons d’Etiòpia. Com podreu anar llegint a la nova pàgina de sortides vam visitar: Mekele, Aksum i les muntanyes de Gueralta, concretament l’església de Abuna matata. 

Dilluns ja vam començar la nostra ultima setmana, seguint anant de 8 a 9:30h a treure les males herbes de l’hort i seguidament de 10 a 11:30h a l’escola. Ens vam dedicar a realitzar un nou instrument amb material reciclat, una pandereta, i també vam utilitzar uns jocs fets a mà que vam preparar una tarda: jocs de vocabulari amb anglès i un memori. Va ser un mati força distret i amb molta feina per poder acabar el instrument. 

Dimecres vam dedicar les hores d’escola per acabar i decorar el instrument. Només veure que entrem a classe amb gomets, cordills i cintes de colors ja es posen contents i eufòrics. Tot i la dedicació que hi hem posat per poder-nos adaptar a les edats i característiques dels infants estem molt contentes de la participació, assistència i motivació que mostren els nens/es cada matí! A més, dimecres tocava donar una sorpresa a cadascun dels nens/es que haguessin assistit tres dies seguits a l’escola d’estiu. Els hi vam donar uns llapis amb un cap d’una bruixa a la part de dalt, vam tancar el matí sortint tots de classe molt contents. 

A la tarda van  donar premis als nens i nenes orfes de st. Mary’s que tenen millors notes o destaquen per alguna qualitat a l’escola. Molts d’ells van rebre un obsequi per una cosa o altra i nosaltres ens vam omplir d’orgull de veure com aquests infants treuen bones notes, tenen il·lusió i s’esforcen a l’escola.       

A la nit  vam voler anar a visitar famílies amb l’Abba Melaku , ja que era la última nit que ho podíem fer, així que ens ho vam pr endre com un prim er comiat. Ens va alegrar veure que un dels nens mantenia intacte l’instrument que haviem fet al matí                                  i el guardava molt bé per que no li passes res. Com sempre van ser visites molt especials, les famílies t’acullen com si fossis un més d’ells i tots els infants volen jugar i cantar cançons.  

Avui dijous, és el nostre últim dia a Wukro. De moment hem començat a fer les maletes i hem netejat l’habitació que ens ha acollit durant aquest curt però intens viatje.  També ha sigut l’últim dia a l’escola  i quan els nens ho han sabut han vingut corrents a fer-nos abraçades, moment que te’n dones compte que s’ha establert un vincle i que tot el que has fet per ells ha valgut la pena , així que hem aprofitat aquest moment per fer-nos una foto tots junts.     

 Ara hem quedat per  fer una petita despedida amb la resta de voluntaris a un bar que fan sucs naturals molt bons. A veure que ens espera aquestes últimes hores.    

Aprenent de Wukro

Després d’uns quants dies sense poder actualitzar el blog per falta de Wifi al poble, us volem continuar explicant més coses.

Durant la segona setmana han anat arribant més voluntaris a la missió, així que ens hem reunir tots per poder posar una mica d’ordre i distribuir millor les tasques. Els que anem a l’escola d’estiu cada matí, ens hem trobat una estona per crear grups d’infants segons les edats i poder treballar més atentament els continguts. Són molts els nens/es que van a l’escola i de diferents edats, els hem agrupat en 4 grups i nosaltres dues juntament amb dos voluntaris més ens encarreguem dels petits. Ens va força bé, tot i haver-nos adaptat a les seves característiques i necessitats. Hem pensat en anar alternant dies on farem instruments i dies on farem classes més encarades al temari de classe (bàsicament vocabulari amb anglès).

Avui dijous hem dedicat la tarda a fer una mica de turisme per altres parts del poble. Ens hem adonat que ja estem acostumades a les olors pròpies d’aquí, una d’elles és l’olor que fan les herbes que cremen les dones per poder cuinar café.           

                                                                                               

Ens hem endinsat a una part de Wukro que encara no havíem vist mai, era més rural a mida que ens anàvem allunyant del centre. Es poden veure cases construïdes amb materials com palla, fang, fem, canyes i dins d’aquestes hi havia animals per a la producció al camp (vaques amb grans banyes, cabres, ovelles, rucs). També hem notat que en aquella part no hi acostumen a anar-hi els estrangers, ja que ens notàvem més observades i no ens deixaven de saludar i cridar. Inclús una colla de nens/es ens han acompanyat una estona del trajecte fins arribar al final del poble on només es veien camps i muntanyes, amb animals i pastors treballant el camp.

També hem pogut veure una mesquita a la que no estem acostumades, molt gran i amb colors molt vius. Molt bonica! Està tancada dins d’un recinte i formada per un edifici amb dos grans columnes als costats on a les puntes hi havia el signe que representa aquesta religió.

Per acabar, volem explicar un moment que hem tingut aquesta nit i ens ha fet reflexionar molt. Com cada dijous, hem fet nit social al “Pub” amb la resta de voluntaris acompanyats per l’Angel Olaran. Ell ha començar a explicar com va arribar a Wukro i com funciona socialment, politicament i economicament. És tan diferent al nord... Aquí encara es dóna molta més importància als valors, a les relacions humanes i a la família que a tot el material que es pugui demanar i tenir. Són moltes les coses que hem d’aprendre d’ells.

Àfrica és un continent que està totalment explotat per països del nord, els quals només mantenen contacte per poder extreure’n els màxims beneficis, sense pensar en fer-ho d’una manera més sostenible per tal de que les dues parts n’obtinguin benefici. 

També és un continent que costa veure’l d’una manera diferent al que ens mostren als mitjans de comunicació, estem acostumats a veure’l com un lloc on només hi ha pobresa però en realitat està ple de valors, com la importància del grup i la cooperació, a diferència de la idea d’individualisme que tenim nosaltres.

Per tant, pensem que ens aniria bé aprendre moltes coses d’ells perquè la nostra societat pogués anar una mica millor. Amb aquesta reflexió ha sigut la primera vegada que ens hem parar a pensar amb moltes de les coses que estan passant al lloc on estem, per un moment hem deixat de viure la rutina per parar a pensar en nosaltres, en com ens estem sentint davant de tot el que estem vivint.  

                                     

Més anècdotes per explicar

Dissabte a la nit l’Abba Melaku ens va proposar d’acompanyar-lo a visitar dues famílies. Ell cada nit té la costum d’anar per les cases dels nens/es que acull per veure com estan. Nosaltres vam tenir l’oportunitat aquella nit de poder veure com viuen les famílies en les seves llars, també les característiques de les infraestructures, l’ordre de la casa, etc. Ens va sorprendre molt la manera que tenen d’acollir als invitats, t’ho ofereixen tot sense conèixer-te de res. Quedar-se dret és de mala educació,  inclús si no hi ha lloc per seure s’aixequen ells per a que tu puguis estar assentat.    

Durant aquella estona t’ofereixen café i els infants es dediquen a ensenyar-te tot allò que saben: canten cançons, reciten poemes, es presenten a ells i la seva família, etc. Van ser unes visites molt entretingudes, perquè nosaltres també vam participar en les cançons i fins i tot ens vam animar a que ens ensenyessin a ballar la dansa típica d’Etiòpia.

 

Després de passar el matí del matí del diumenge regant arbres, ara entenem el sacrifici que fan per poder transportar l’aigua fins dalt d’una muntanya amb grans regadores per poder regar. Van ser dues hores molt intenses on no només regàvem els voluntaris, sinó que molts nens/es hi estan involucrats.

Dilluns va ser dia de mercat, vam anar fins a Mekele amb un grupet de voluntaris per poder visitar la ciutat i moure’ns pel mercat. És dilluns es fa un mercat més gran de lo habitual, arriben  molts comerciants i venedors, per tant es venen tot tipus de productes. Ens ha sobtat el gran moviment de gent i de transport que hi havia, a més creiem que a causa de ser una gran ciutat hi havia més diferències d’estatus social entre els ciutadans, fet que a Wukro no ressalta tant.

Com us podeu imaginar hem sortit al matí i hem tornat a la tarda, per tant hem dinat fora. Ha sigut una aventura buscar un restaurant que ens entrés als ulls i quan per fi ens hem decidit ens han portat pasta amb la típica salsa d’Etiòpia. La sorpresa ha vingut quan ens hem omplert el plat de salsa pensant que era bolonyesa i creiem que com a mínim estava feta de “guindilles”, ens sortia foc de la boca!! 

Vistes a Mekele

Tot va sobre rodes!

Portem 4 dies a Wukro, creiem que ja ens comencem a adaptar al ritme de vida d’aquí.  Costa imaginar-se des de Catalunya com és aquest poble i com és la gent  que hi viu. Tots tenen un caminar molt pausat, transmeten molta tranquil·litat però alhora molta energia. Una de les coses que ens ha sobtat i a la qual no estem acostumats els europeus és que tothom et saluda pel carrer i demanen uns segons d’atenció, inclús és de mala educació passar pel costat d’algú sense saludar.

L’Angel Olaran  (Abba Melaku pels d’aquí) ens ha explicat que aquest poble és molt jove i està avançant a una velocitat increïble. Fa 4 anys la Núria González ja va estar a aquestes terres i  ara les ha trobat molt canviades, actualment hi ha més carrers asfaltats, més construccions d’edificis alts, més mitjans de transport i sobretot destacar una modernització en la manera de viure de les persones. Per exemple l’arribada del Wifi i l’arribada de mòbils Android.

Aquests mesos (juliol i agost) aquí es temps de pluges, tot i que des de que estem aquí només ens ha plogut un dia. La resta de dies hi ha un clima càlid però diferent a les onades de calors que hi havia últimament a Espanya.  

     

Ens trobem molt a gust amb les persones que estem compartim aquesta experiència, la majoria som joves i estem molt receptius a l’hora de conèixer la nova cultura, les curiositats del país, la manera de viure, els canvis, etc. També estem disfrutant molt a l’hora de fer activitats amb els nens/es i d’anar a visitar les famílies que acull la comunitat de St Mary’s.

Dir-vos que ja hem fet un sopar romàntic amb espelmes!! Ja que va marxar la llum durant unes hores, cosa que passa sovint. 

També hem tingut el privilegi d’assistir a la graduació del l’escola de formació professional St. Mary’s. Ha sigut una gran festa on hem pogut veure, conèixer i gaudir de la música i balls típics d’Etiòpia, s’hi ha fet tot tipus d’espectacles: grups de música, aprenents de circ, gimnàstica, balls, etc. Ens ha agradat molt perquè hem pogut atansar-nos més a la cultura etíop. 

Instal·lades a terres africanes!

Hola a tots i totes, després del llarg viatge hem arribat a Wukro. 

Va ser un viatge molt llarg entre vols i hores als aeroports, fins i tot vam passar la nit a l'aeroport d'Addis Abeba dormint a una cadira, però per fí ahir vam arribar al nostre destí.  No només era un aeroport diferent als que estem acostumades a veure, sinó que també vam sentir l’olor particular d’Etiòpia.

Ens va acompanyar un taxi de Mekele a Wukro i finalment vam arribar a la missió St. Mary's on ens van rebre el Pare Angel Olaran i les cuineres. 

Un cop instal·lades  vam anar a donar un tomb pel carrer principal de Wukro per ubicar-nos i fer-nos la idea del lloc on viurem durant 20 dies. És un carrer asfaltat que sembla no acabar mai. Seguidament, a l’hora de dinar, vam conèixer als voluntaris que ens acompanyaran en aquesta experiència. Tots som de diferents punts d'Espanya: Madrid, País Basc i Catalunya.

A la tarda vam  anar en busca de wifi i vam trobar un bar per poder-nos-hi connectar, però anava molt lent, només fa una setmana que ha arribat el wifi a Wukro. 

A les 17:00h de cada tarda venen alguns nens/es del poble a jugar a la missió amb tots els voluntaris. Va ser llavors quan vam conèixer i ens vam apropar més a tots ells.  Quan va arribar la nit estàvem molt cansades de tot el trajecte, ja que havíem dormit poques hores i vam anar a dormir molt aviat. 

Avui, recent llevades (7:00h) hem anat a ajudar a l’hort, aquí hi ha molta feina per fer. Veiem que aquests dies no pararem ni un minut.

Ha sigut el primer dia que hem fet activitats amb els nens/es, són molt receptius i amb moltes ganes de jugar.

Ah, i una cosa, ara per la gent d’aquí som “farengi” que vol dir estrangeres, els més petits s’encarreguen de recordar-nos-ho cada dos passes que fem pel carrer.

Com ja us hem dit fa molt poc que hi ha disponibilitat de wifi als bars i als diferents establiments, per tant aquesta connexió és escassa i costa diners, a més disposem  de poc temps ja que seguim la dinàmica de la missió de st. Mary’s. Per tant no podrem publicar cada dia, tot i que intentarem escriure sovint. 

Ja tenim plenes les maletes!

Ja falta menys per començar el nostre viatge, tenim molta feina avançada!

Com podeu veure tenim tot el material preparat pel casal que farem a Wukro. Tot això gràcies als professionals que formen part del Centre d'Iniciatives Solidàries Ángel Olaran que ens han ajudat a recaptar gran part del material. 

Durant tota aquesta tarda hem anat omplint les maletes amb tot el material, no sabem on posar la roba!!
També, hem acabat de preparar la planificació i organització del projecte. Un cop instal·lades i analitzada la situació ens ho tornarem a mirar per poder-nos adaptar millor. 

Pot ser aquesta sigui la ultima publicació abans d'iniciar el trajecte, però un cop allí intentarem escriure el que anem fent i les experiències que anem vivint. Però tampoc depèn de nosaltres, no sabem l'accés que tindrem a Internet, esperem que pugueu tenir noticies nostres sovint. 

Ja estem preparades!

Divendres vam anar a posar-nos totes les vacunes necessàries per poder viatjar a Wukro: 

- Febre groga

- Febre tifoides

- Meningitis

- Poliomielitis

Quin mal, ens van deixar els braços plens de tirites! A part, també ens van informar de tots els riscos que ens podem trobar amb l'alimentació, aigua, sol, mosquits, etc. Tenim prohibit beure aigua que no estigui embotellada, menjar fruita que ja estigui pelada i derivats (sucs), menjar aliments poc cuinats, entre d'altres. 

Pel que fa als mosquits s'ha de tenir molta precaució, ja que molts són portadors de malalties. Tot i així, Wukro està a molta altitud i per tant, en principi no cal seguir cap tractament per la malària, només prevenir amb repel·lents i dormint amb teles mosquiteres.  

Pensem que anem ben preparades, però tota aportació serà bona!

Com veieu a la foto també tenim tota la documentació i vols a punt! 

Us presentem el nostre blog!!

Hola a tots i a totes. 

Com podeu veure amb les pàgines que ja estan publicades, el projecte que volem realitzar a Wukro (Etiòpia) ja comença a agafar forma. I nosaltres ja ens en comencem a fer la idea.

En aquest blog us anirem informant sobre tot el que volem realitzar i estem fent dia a dia per aconseguir el nostre repte. També us proporcionarem la nostra experiència viscuda acompanyada de paraules i d'imatges. 

Durant aquesta setmana ja hem agafat els vols, amb tots els itineraris que implica arribar a Wukro, és un viatge llarg amb tres escales: 

- Barcelona

- Estambul

- Addis Abeba

- Makele 

- Wukro 

També ens hem preparat una llista de totes les coses imprescindibles que ens hem d'emportar per no deixar-nos res. I sobretot, les vacunes per poder viatjar! Aquest divendres ja tenim la visita! 

Així que ja ho tenim tot en marxa!

Esperem que ens aneu seguint i que sigui una pàgina del vostre interès.