Dissabte a la nit l’Abba Melaku ens va
proposar d’acompanyar-lo a visitar dues famílies. Ell cada nit té la costum
d’anar per les cases dels nens/es que acull per veure com estan. Nosaltres vam
tenir l’oportunitat aquella nit de poder veure com viuen les famílies en les
seves llars, també les característiques de les infraestructures, l’ordre de la
casa, etc. Ens va sorprendre molt la manera que tenen d’acollir als invitats, t’ho
ofereixen tot sense conèixer-te de res. Quedar-se dret és de mala
educació, inclús si no hi ha lloc per
seure s’aixequen ells per a que tu puguis estar assentat.
Durant
aquella estona t’ofereixen café i els infants es dediquen a ensenyar-te tot
allò que saben: canten cançons, reciten poemes, es presenten a ells i la seva
família, etc. Van ser unes visites molt entretingudes, perquè nosaltres també
vam participar en les cançons i fins i tot ens vam animar a que ens ensenyessin
a ballar la dansa típica d’Etiòpia.
Després de passar el matí del matí del
diumenge regant arbres, ara entenem el sacrifici que fan per poder transportar
l’aigua fins dalt d’una muntanya amb grans regadores per poder regar. Van ser
dues hores molt intenses on no només regàvem els voluntaris, sinó que molts
nens/es hi estan involucrats.
Dilluns va ser dia de mercat, vam anar fins a
Mekele amb un grupet de voluntaris per poder visitar la ciutat i moure’ns pel
mercat. És dilluns es fa un mercat més gran de lo habitual, arriben molts comerciants i venedors, per tant es
venen tot tipus de productes. Ens ha sobtat el gran moviment de gent i de
transport que hi havia, a més creiem que a causa de ser una gran ciutat hi
havia més diferències d’estatus social entre els ciutadans, fet que a Wukro no
ressalta tant.
Com us podeu imaginar hem sortit al matí i hem
tornat a la tarda, per tant hem dinat fora. Ha sigut una aventura buscar un
restaurant que ens entrés als ulls i quan per fi ens hem decidit ens han portat
pasta amb la típica salsa d’Etiòpia. La sorpresa ha vingut quan ens hem omplert
el plat de salsa pensant que era bolonyesa i creiem que com a mínim estava feta
de “guindilles”, ens sortia foc de la boca!!
Vistes a Mekele |
No hay comentarios:
Publicar un comentario